diumenge, 27 de maig del 2018
dilluns, 12 de març del 2018
dilluns, 26 de febrer del 2018
TANKA - MÀRIUS TORRES I MERCÈ FIGUERAS Josep Sarsanedas
Amiga dolça
companya de viatge.
Llum i esperança
que fas de la tempesta
un camí més amable.
companya de viatge.
Llum i esperança
que fas de la tempesta
un camí més amable.
diumenge, 25 de febrer del 2018
HAIKUS - Carme Corominas
Les fulles cauen
dansa de mort i vida.
Acull-les, terra!
dansa de mort i vida.
Acull-les, terra!
Fruita vermella
magrana ben oberta
un diví nèctar.
magrana ben oberta
un diví nèctar.
dimecres, 21 de febrer del 2018
TANKA - BAGUL DE SOMNIS - Francina Gili
No afebleixis
el bell bagul de somnis
amb ombres buides.
Vindran noves estrelles
a omplir el teu bagatge.
el bell bagul de somnis
amb ombres buides.
Vindran noves estrelles
a omplir el teu bagatge.
TANKA - EL MEU ÀNGEL - Francina Gili
Jo tinc un àngel
que quan apunta l’alba
ja vola alegre,
em somriu al migdia
i cada nit em vetlla.
que quan apunta l’alba
ja vola alegre,
em somriu al migdia
i cada nit em vetlla.
dimarts, 20 de febrer del 2018
LA MEVA MERCÈ - Carles Espallargues
Un capaltard d’octubre, silenciós i clar,
tornem tu i jo, jo i tu, cantussejant boscos enllà.
L’oreig, fi com un perfum d’espígol
m’infon alegria, serenor i impuls.
Caminar sense parlar, però sentint-te,
sensació de tenir-te, de comunió.
En un retomb, cúmul d’impressions;
companyonia, benestar, alegria, hospitalitat,
caliu, i, de tant en tant,
alguna esgarrapada, que cura com un bàlsam,
i em refà el contacte fresc de llençol de lli.
El sol remunta per les carenes,
i el color de caliu m’embriaga,
i dins meu s’enlaire una ardor que m'inunda, i em sobrepassa,
i resto en comunió amb tu.
tornem tu i jo, jo i tu, cantussejant boscos enllà.
L’oreig, fi com un perfum d’espígol
m’infon alegria, serenor i impuls.
Caminar sense parlar, però sentint-te,
sensació de tenir-te, de comunió.
En un retomb, cúmul d’impressions;
companyonia, benestar, alegria, hospitalitat,
caliu, i, de tant en tant,
alguna esgarrapada, que cura com un bàlsam,
i em refà el contacte fresc de llençol de lli.
El sol remunta per les carenes,
i el color de caliu m’embriaga,
i dins meu s’enlaire una ardor que m'inunda, i em sobrepassa,
i resto en comunió amb tu.
A UNA AMIGA - Carme Corominas
Ets com una fada
etèria, subtil
lleugera i fluïda.
Blanca i bruna
amb ulls blaus.
Vius de somnis i poemes
regales somriures a la vida.
etèria, subtil
lleugera i fluïda.
Blanca i bruna
amb ulls blaus.
Vius de somnis i poemes
regales somriures a la vida.
AL MEU FILL - Carme Corominas
Ets mar i vent
quan navegues
pel mig de l'oceà.
El silenci que hi ha
t'envolta de màgia
els estels guien
el teu viatge.
Ets fill del mar.
quan navegues
pel mig de l'oceà.
El silenci que hi ha
t'envolta de màgia
els estels guien
el teu viatge.
Ets fill del mar.
HAIKUS - M. Carmen Juan
Escorça dura
de l’ametller les branques.
Flors la puntegen.
Força invisible
sota la terra nua.
Rebrot de vida.
de l’ametller les branques.
Flors la puntegen.
Força invisible
sota la terra nua.
Rebrot de vida.
dilluns, 19 de febrer del 2018
TANKA - L’àvia - Glòria Judal
Se’l mira muda.
quin joc de ball manetes
la criatura!
Que un àngel sempre et meni,
entendrida, murmura.
quin joc de ball manetes
la criatura!
Que un àngel sempre et meni,
entendrida, murmura.
diumenge, 18 de febrer del 2018
LA MIMOSA - TANKA - Magda Simon
Suau i manyaga.
Núvols grocs de flors dolces
de fina aroma.
Núvols grocs de flors dolces
de fina aroma.
Branca de fulles eternes
i a l'hivern de flors plenes.
i a l'hivern de flors plenes.
dissabte, 17 de febrer del 2018
TANKA - AMOR A LES PARAULES - Francina Gili
Belles paraules
que pensaments expressen.
Cultes floretes.
Sou saba que alimenta
i pell que ens embolcalla.
que pensaments expressen.
Cultes floretes.
Sou saba que alimenta
i pell que ens embolcalla.
divendres, 16 de febrer del 2018
diumenge, 11 de febrer del 2018
HAIKUS - L'ESTARTIT Maria Pujadas
Mar blava, plata
que acarones la platja
serenor i calma.
Mar de grans ones
rompent sobre les roques
no em mullis gaire.
que acarones la platja
serenor i calma.
Mar de grans ones
rompent sobre les roques
no em mullis gaire.
Arran de Mercè Rodoreda i la classe de dijous. Jose Estremera
TANKA
Escrits, rialles,
sentit de pertinença.
Hores felices.
Hores inoblidables
rellegint Rodoreda.
HAIKU
Tristor, declivi,
gessamins i nenúfars.
Mirall fet miques.
Escrits, rialles,
sentit de pertinença.
Hores felices.
Hores inoblidables
rellegint Rodoreda.
HAIKU
Tristor, declivi,
gessamins i nenúfars.
Mirall fet miques.
dissabte, 10 de febrer del 2018
HAIKUS Glòria Judal
Posta de sol
Del matí em parla
aquell núvol violeta
germà de l’alba.
L’alosa canta.
S’ha fos l’última estrella
quan m’abraçaves.
Vine i acosta’t.
La rosa dels teus llavis
la pell demana.
Recula el gebre.
Acosta’t primavera
a cada branca.
Recula el gebre
Al nus de cada branca
hi ha primavera.
(Estic escoltant, de fons, la Sonata de la pluja i està plovent)
Brahms i la pluja.
Fa música la tarda
amb l’aigua al vidres.
Glòria Judal
dissabte, 27 de gener del 2018
Convidat inesperat
Arran del pròleg de Mercè Rodoreda quan a Romanyà es trobà amb els personatges de les novel·les. Aquí la trobada és amb Vicent Estellés.
Dinar.
Dinar.
Primer plat, arròs vermell, bullit,
amb
guarnició de carxofes, també bullides;
de segon -ni carn ni peix-, albergínia, ceba dolça i pimentó
torrat.
Frugal, tot plegat, però gens desert de poesia.
V. A. Estellés, sense avisar, s’ha presentat per a dinar amb mi.
Hem enramat el pimentó mollar amb oli cru,
-aquesta
vegada de les Garrigues-
i en un pessic del dit gros i el dit índex,
amb
un tros de pa, hem agafat un tros de pimentó,
l’hem enlairat eucarísticament fent salivera,
ens
hem somrigut, -perdona, Vicent,
que
no digui allò de l’èxtasi i l’orgasme-,.
ens l’hem fotut i l’hem aviat avall, tu traguejant vi negre,
jo
amb una copa de vi blanc.
Amb tan bona companyia, tanta recomanada austeritat per a fer
salut, fa mal.
Avui,
m’ha vingut de gust una alcohòlica transgressió.
Gràcies,
Vicent. Torna quan vulguis.
Glòria Judal
dijous, 25 de gener del 2018
TANKA
Cases de poble
amb teules de pissarra
negres, molt negres.
Els àngels sobrevolen
i ara són totes blanques.
amb teules de pissarra
negres, molt negres.
Els àngels sobrevolen
i ara són totes blanques.
Jose Estremera
dimarts, 23 de gener del 2018
La lectura compartida de Canigó
Dins la bellesa del Canigó
Verdaguer en un raig de llum
uneix les nostres ànimes germanes.
Verdaguer en un raig de llum
uneix les nostres ànimes germanes.
Que tinguis dolços somnis.
Carme Corominas
Carme Corominas
dilluns, 22 de gener del 2018
Arran de les influències literàries de Mercè Rodoreda
En omplir de flors la terra
deixaràs empremta nodridora
que a la fi t'acollirà.
Borrissol d'àngel
preciós i tendre
que ens embolcalla en néixer
i mai l'hauríem de perdre.
Com la nit camina vers el dia
potser la mort ens mena
a una altra vida.
La bellesa també la trobem
en allò que sembla diferent.
La bellesa de la senzillesa
que espurneja de colors el nostre camí.
Allò que sovint em neguiteja
m'endinsa en la saviesa.
La natura ens supera i sorprèn
com una llum eixint de la foscor
arreu la trobarem.
No badem.
Isabel de Diego
deixaràs empremta nodridora
que a la fi t'acollirà.
Borrissol d'àngel
preciós i tendre
que ens embolcalla en néixer
i mai l'hauríem de perdre.
Com la nit camina vers el dia
potser la mort ens mena
a una altra vida.
La bellesa també la trobem
en allò que sembla diferent.
La bellesa de la senzillesa
que espurneja de colors el nostre camí.
Allò que sovint em neguiteja
m'endinsa en la saviesa.
La natura ens supera i sorprèn
com una llum eixint de la foscor
arreu la trobarem.
No badem.
Isabel de Diego
HAIKUS ENLLAÇATS ARRAN DE LA PLAÇA DEL DIAMANT
De lluna plena
l’envelat omple amb somnis
la gent del poble.
Estenent roba
o cosint asseguda
a la terrassa.
Sentor de rosa,
ben entelats els vidres
quan cau a tarda.
l’envelat omple amb somnis
la gent del poble.
Estenent roba
o cosint asseguda
a la terrassa.
Sentor de rosa,
ben entelats els vidres
quan cau a tarda.
Fede Sala
diumenge, 21 de gener del 2018
ADAPTACIÓ PER A UN NADAL PLORÓS
Diuen que això és democràcia
No sé si ho he entès bé
El President a l’exili
amb la meitat del Govern
I tancats en unes cel·les
de les presons de Madrid
quatre persones que lluiten
en defensa del país
l’Estat té totes les eines
d’un règim que és repressor
Nosaltres tenim la força
dels sentiments i dels vots
I algú caurà en la trampa
de no saber què votar?
Hi ha dos blocs
Catalunya un,l’altre Espanya
Qui doncs en podrà dubtar?
Si ha nascut a Catalunya
o fa anys que hi ha arribat
Si estima la forma de viure
i estima el seu parlar
Si se sent tan d’aquest poble
Com renoi podrà dubtar!
Tots hem viscut l’esperança
d’un poble amb dignitat
Som d’una terra que estima
Democràcia i Llibertat
Rosa Bruguera 2017
No sé si ho he entès bé
El President a l’exili
amb la meitat del Govern
I tancats en unes cel·les
de les presons de Madrid
quatre persones que lluiten
en defensa del país
l’Estat té totes les eines
d’un règim que és repressor
Nosaltres tenim la força
dels sentiments i dels vots
I algú caurà en la trampa
de no saber què votar?
Hi ha dos blocs
Catalunya un,l’altre Espanya
Qui doncs en podrà dubtar?
Si ha nascut a Catalunya
o fa anys que hi ha arribat
Si estima la forma de viure
i estima el seu parlar
Si se sent tan d’aquest poble
Com renoi podrà dubtar!
Tots hem viscut l’esperança
d’un poble amb dignitat
Som d’una terra que estima
Democràcia i Llibertat
Rosa Bruguera 2017
A JACINT VERDAGUER
Hi ha una pedra arrodonida
enmig la clapa del bosc,
vora seu floreix l'espígol
a primers de juliol.
Dematí m'hi encamino
per veure aquell esplendor
envoltat d'abelles rosses
xuclant el cor de la flor.
Amb el gest les esbarrio
per a gaudir-lo millor.
Li furto unes quantes tiges,
m’hi refrego bé les mans,
per la cara les passejo,
per el coll i escot avall.
En prenc una altra embostada
abans de desfer el camí.
Quina olor tan neta i blava!,
germana del romaní.
La vull companya dels somnis
entre els llençols i el coixí.
Glòria Judal
enmig la clapa del bosc,
vora seu floreix l'espígol
a primers de juliol.
Dematí m'hi encamino
per veure aquell esplendor
envoltat d'abelles rosses
xuclant el cor de la flor.
Amb el gest les esbarrio
per a gaudir-lo millor.
Li furto unes quantes tiges,
m’hi refrego bé les mans,
per la cara les passejo,
per el coll i escot avall.
En prenc una altra embostada
abans de desfer el camí.
Quina olor tan neta i blava!,
germana del romaní.
La vull companya dels somnis
entre els llençols i el coixí.
Glòria Judal
26 de novembre 2017
ALBA, QUE ET SOMRIGUI EL MATÍ
Que et somrigui el matí, romaní florit,
papallona blanca, lilà del meu jardí !
Adéu saltiró de cames,
perfum que passa entre els pins
que hi ha entre l’escola i la casa.
Darrere de la finestra
amatent als teus passos
el meu cor està
com un àngel custodi
que vetlla el teu caminar.
Dins l’espai una cinta invisible ens lliga
i és feta d’amor i batecs de sang,
és feta del goig de veure
cada dia com creixes i et fas dona
i se t’omplen de dons el cor i les mans.
Sent ben viva dintre teu la pau.
Troba la vida bella, lluita estimant,
vulgues sentir-te lliure,
petita flor meva, moixó de la llar.
Cos que es desvetlla, rosella d’onze anys!
Glòria Judal
papallona blanca, lilà del meu jardí !
Adéu saltiró de cames,
perfum que passa entre els pins
que hi ha entre l’escola i la casa.
Darrere de la finestra
amatent als teus passos
el meu cor està
com un àngel custodi
que vetlla el teu caminar.
Dins l’espai una cinta invisible ens lliga
i és feta d’amor i batecs de sang,
és feta del goig de veure
cada dia com creixes i et fas dona
i se t’omplen de dons el cor i les mans.
Sent ben viva dintre teu la pau.
Troba la vida bella, lluita estimant,
vulgues sentir-te lliure,
petita flor meva, moixó de la llar.
Cos que es desvetlla, rosella d’onze anys!
Glòria Judal
LA BELLESA
S’enamoren encara els meus ulls
de la bellesa nua, res no interfereix
la seva contemplació,
la crida dels meus sentits:
un somriure que no em pertany
i la flor discreta que en un gerro
està esperant la mà que se l’endugui;
la llum del dia damunt d’un gra de sorra
o d’una fulla d’heura
que entapissa la tanca d’un jardí;
el borralló de neu que s’ha aturat
Bosc de Florejacs en estat pur.
al vidre de la finestra,
-fíbula fràgil del mantell hivernal-;
la taca blanca entre el blat,
que pel maig rosseja, delatant
el pas d’una jove guineu camí del cau;
la nit serena amb un mar d’esfilagarses
i una mare que fraseja
bressoles pel seu infant.
Quanta bellesa en la pell tibant d’un cos jove
o en el gest sorprès, delerós, dels amants sense brides que no saben que té ulls el món!
Sento, mentre el sol d’aquest matí de diumenge
em bat a les espatlles
i unes veus corals refilen Stravinsky,
que tot està bé, aquí, dintre meu,
si no fos per aquest buit
que intermitentment fa presència.
La bellesa, però, i malgrat tot, sempre hi és,
bàlsam gratuït, i arreu se’m manifesta.
I, no us esborroneu, jo sóc així,
vaig contemplar-la fins i tot
en la pau definitiva, sacra,
del cos sense vida que un dia em va estimar.
Glòria Judal
Flors efímeres,
meravelleu-me sempre.
Perquè vosaltres aleneu,
el món, és.
de la bellesa nua, res no interfereix
la seva contemplació,
la crida dels meus sentits:
un somriure que no em pertany
i la flor discreta que en un gerro
està esperant la mà que se l’endugui;
la llum del dia damunt d’un gra de sorra
o d’una fulla d’heura
que entapissa la tanca d’un jardí;
el borralló de neu que s’ha aturat
Bosc de Florejacs en estat pur.
al vidre de la finestra,
-fíbula fràgil del mantell hivernal-;
la taca blanca entre el blat,
que pel maig rosseja, delatant
el pas d’una jove guineu camí del cau;
la nit serena amb un mar d’esfilagarses
i una mare que fraseja
bressoles pel seu infant.
Quanta bellesa en la pell tibant d’un cos jove
o en el gest sorprès, delerós, dels amants sense brides que no saben que té ulls el món!
Sento, mentre el sol d’aquest matí de diumenge
em bat a les espatlles
i unes veus corals refilen Stravinsky,
que tot està bé, aquí, dintre meu,
si no fos per aquest buit
que intermitentment fa presència.
La bellesa, però, i malgrat tot, sempre hi és,
bàlsam gratuït, i arreu se’m manifesta.
I, no us esborroneu, jo sóc així,
vaig contemplar-la fins i tot
en la pau definitiva, sacra,
del cos sense vida que un dia em va estimar.
Glòria Judal
Flors efímeres,
meravelleu-me sempre.
Perquè vosaltres aleneu,
el món, és.
Glòria judal
TANKA
Dies de pluja,
els carrers amb llambordes,
temps de tramvies,
els ulls plens de paraules
el cap farcit de somnis.
els carrers amb llambordes,
temps de tramvies,
els ulls plens de paraules
el cap farcit de somnis.
Fede Sala
JUSTÍCIA - TANKA
Jutges indignes
embruten Catalunya,
justícia falsa.
La raó és ben nostra,
el carrer mai no calla.
Francina Gili
embruten Catalunya,
justícia falsa.
La raó és ben nostra,
el carrer mai no calla.
Francina Gili
QUÈ T'HAN FET?
Què t'han fet ocell que voles
sense trobar el teu niu?
ahir et van escapçar les ales
per prendre't el seu caliu
Què us han fet branques de l'arbre
que sembla que us hàgiu marcit?
ja no cau l’aigua de pluja
i tot fa olor de resclosit
Què t'han fet cor meu que plores?
potser pel dia ennuvolat
potser pels rius que s'assequen
potser per l'aire glaçat
Plora el meu cor pels presos
que passen un dia més
allunyats dels qui estimen
en presons de l'estranger
Ploro com ploren les reixes
de la presó on els han pres,
els voldrien homes lliures,
saben que no han fet pas res.
Ocells tancats a la gàbia
perquè no puguin refilar
ni saltar de branca en branca
ni compartir ni escapar
Assetjats per rapinyaires
que esperen passar a l’atac,
guardarem tota la ràbia
per al dia del combat.
Rosa Bruguera, desembre 2017
sense trobar el teu niu?
ahir et van escapçar les ales
per prendre't el seu caliu
Què us han fet branques de l'arbre
que sembla que us hàgiu marcit?
ja no cau l’aigua de pluja
i tot fa olor de resclosit
Què t'han fet cor meu que plores?
potser pel dia ennuvolat
potser pels rius que s'assequen
potser per l'aire glaçat
Plora el meu cor pels presos
que passen un dia més
allunyats dels qui estimen
en presons de l'estranger
Ploro com ploren les reixes
de la presó on els han pres,
els voldrien homes lliures,
saben que no han fet pas res.
Ocells tancats a la gàbia
perquè no puguin refilar
ni saltar de branca en branca
ni compartir ni escapar
Assetjats per rapinyaires
que esperen passar a l’atac,
guardarem tota la ràbia
per al dia del combat.
Rosa Bruguera, desembre 2017
EL TERME DE FLOREJACS
PETITA CANÇÓ A LA LLUNA
Com minves, oh, Lluna,
dalt de l’infinit,
com vas dreturera
a perdre el vestit.
Apar que s’engruna
la teva blancor;
si et minva la vela,
te’n recullo un tros.
Et besa la galta
un poc la foscor;
ai, lluna argentada,
nit a nit te’m fons!
Que n’ets d’alta i bella
en les clares nits
quan el vent fa fresa
i quan en l’estesa
grandària del cel
ets far i llanterna,
bonica lluerna,
i copa de mel;
musa de poetes
i font de cançons,
i silent testimoni
dels jocs de l’amor.
CAU EL SILENCI
Cau el silenci
damunt els boscos
d’alzina assedegada.
La terra es recull
humil i antiga
per alçar els ulls
a l’esponjosa nit.
és l’hora de la pregària
que tota cosa eleva al cel,
des de la pols que ha dansat
als ulls auris del sol,
fins l’estel que
avui, amb nit ennuvolada,
no besarà la daurada parmèlia
que broda lentament
l’antiga pedra.
Han callat els ocells,
hi ha pau entre el fulla
de les heureres.
Dorm, dorm,
petit bocí de món.
De la peresa,
demà et deslliurarà,
potser, la insegura
llum de l’alba.
CAMÍ DE RONDA
Ara que l’ombra s’estira
Camí de ronda
i frega el llaurat dels camps,
ara que el Joan de Nit respira
deixant perfumat l’instant,
jo llenço al vent de la tarda
les quatre notes d’un cant
tot fent el camí de ronda,
tot veient com fuig el sol,
com la claror es torna dolça,
com va apagant-se el soroll,
com l’una darrere l’altra
es retallen fins al fons
les distants carenes grises
que trenquen l’espai en dos.
Enmig de la caminada
pararé al petit redós
on em plau de fer-hi estada
i escoltar la veu del cor
si vol desfogar enyorances
o complaure’s en records.
Que em vol obsequiar la tarda,
des d’aquest petit balcó,
amb cada núvol que passa,
Caprici del cel, la nuvolada... Florejacs
la carena a l’horitzó,
el color de cada cosa
i el perfum de cada flor.
Quina força té la tarda
que m’estremeix tot el cos!
El sol es podrà darrere el Montsec
POSTA DE SOL AMB RÚBRICA
Quin cel d’òpera wagneriana!
Quina valquíria hi podria posar la veu
a aquest espectacle de vent, pedregada i pluja
amb retrunys de batalla al cor dels núvols
ben proveïts per a l’enrenou!
El llavi del sol just frega el Montsec
abans de ser engolit pel guinyol de la nit.
Un llamp, magnífica rúbrica elèctrica,
ha signat el traspàs del dia.
Ara lluu esplèndida la mitja lluna.
Les fulles de l’heura del mur
-amagatall on es colguen els pardals-,
són pura fantasia a la llum del fanal.
Ha davallat el silenci.
Poemes del terme de Florejacs (la Segarra): Glòria Judal
damunt els boscos
d’alzina assedegada.
La terra es recull
humil i antiga
per alçar els ulls
a l’esponjosa nit.
és l’hora de la pregària
que tota cosa eleva al cel,
des de la pols que ha dansat
als ulls auris del sol,
fins l’estel que
avui, amb nit ennuvolada,
no besarà la daurada parmèlia
que broda lentament
l’antiga pedra.
Han callat els ocells,
hi ha pau entre el fulla
de les heureres.
Dorm, dorm,
petit bocí de món.
De la peresa,
demà et deslliurarà,
potser, la insegura
llum de l’alba.
CAMÍ DE RONDA
Ara que l’ombra s’estira
Camí de ronda
i frega el llaurat dels camps,
ara que el Joan de Nit respira
deixant perfumat l’instant,
jo llenço al vent de la tarda
les quatre notes d’un cant
tot fent el camí de ronda,
tot veient com fuig el sol,
com la claror es torna dolça,
com va apagant-se el soroll,
com l’una darrere l’altra
es retallen fins al fons
les distants carenes grises
que trenquen l’espai en dos.
Enmig de la caminada
pararé al petit redós
on em plau de fer-hi estada
i escoltar la veu del cor
si vol desfogar enyorances
o complaure’s en records.
Que em vol obsequiar la tarda,
des d’aquest petit balcó,
amb cada núvol que passa,
Caprici del cel, la nuvolada... Florejacs
la carena a l’horitzó,
el color de cada cosa
i el perfum de cada flor.
Quina força té la tarda
que m’estremeix tot el cos!
El sol es podrà darrere el Montsec
POSTA DE SOL AMB RÚBRICA
Quin cel d’òpera wagneriana!
Quina valquíria hi podria posar la veu
a aquest espectacle de vent, pedregada i pluja
amb retrunys de batalla al cor dels núvols
ben proveïts per a l’enrenou!
El llavi del sol just frega el Montsec
abans de ser engolit pel guinyol de la nit.
Un llamp, magnífica rúbrica elèctrica,
ha signat el traspàs del dia.
Ara lluu esplèndida la mitja lluna.
Les fulles de l’heura del mur
-amagatall on es colguen els pardals-,
són pura fantasia a la llum del fanal.
Ha davallat el silenci.
Poemes del terme de Florejacs (la Segarra): Glòria Judal
TANKA
Quan cau la tarda
sobtadament la terra
es fa més tendre
veient meravellada
el sol com pinta els marges.
sobtadament la terra
es fa més tendre
veient meravellada
el sol com pinta els marges.
Fede Sala
Subscriure's a:
Missatges (Atom)