LA BELLESA

S’enamoren encara els meus ulls
de la bellesa nua, res no interfereix
la seva contemplació,
la crida dels meus sentits:
un somriure que no em pertany
i la flor discreta que en un gerro
està esperant la mà que se l’endugui;
la llum del dia damunt d’un gra de sorra
o d’una fulla d’heura
que entapissa la tanca d’un jardí;
el borralló de neu que s’ha aturat

Bosc de Florejacs en estat pur.
al vidre de la finestra,
-fíbula fràgil del mantell hivernal-;
la taca blanca entre el blat,
que pel maig rosseja, delatant
el pas d’una jove guineu camí del cau;
la nit serena amb un mar d’esfilagarses
i una mare que fraseja
bressoles pel seu infant.
Quanta bellesa en la pell tibant d’un cos jove
o en el gest sorprès, delerós, dels amants sense brides que no saben que té ulls el món!

Sento, mentre el sol d’aquest matí de diumenge
em bat a les espatlles
i unes veus corals refilen Stravinsky,
que tot està bé, aquí, dintre meu,
si no fos per aquest buit
que intermitentment fa presència.
La bellesa, però, i malgrat tot, sempre hi és,
bàlsam gratuït, i arreu se’m manifesta.
I, no us esborroneu, jo sóc així,
vaig contemplar-la fins i tot
en la pau definitiva, sacra,
del cos sense vida que un dia em va estimar.

Glòria Judal



Flors efímeres,
meravelleu-me sempre.
Perquè vosaltres aleneu,
el món, és.

Glòria judal