Que et somrigui el matí, romaní florit,
papallona blanca, lilà del meu jardí !
Adéu saltiró de cames,
perfum que passa entre els pins
que hi ha entre l’escola i la casa.
Darrere de la finestra
amatent als teus passos
el meu cor està
com un àngel custodi
que vetlla el teu caminar.
Dins l’espai una cinta invisible ens lliga
i és feta d’amor i batecs de sang,
és feta del goig de veure
cada dia com creixes i et fas dona
i se t’omplen de dons el cor i les mans.
Sent ben viva dintre teu la pau.
Troba la vida bella, lluita estimant,
vulgues sentir-te lliure,
petita flor meva, moixó de la llar.
Cos que es desvetlla, rosella d’onze anys!
Glòria Judal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada