enmig la clapa del bosc,
vora seu floreix l'espígol
a primers de juliol.
Dematí m'hi encamino
per veure aquell esplendor
envoltat d'abelles rosses
xuclant el cor de la flor.
Amb el gest les esbarrio
per a gaudir-lo millor.
Li furto unes quantes tiges,
m’hi refrego bé les mans,
per la cara les passejo,
per el coll i escot avall.
En prenc una altra embostada
abans de desfer el camí.
Quina olor tan neta i blava!,
germana del romaní.
La vull companya dels somnis
entre els llençols i el coixí.
Glòria Judal
26 de novembre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada