EL TERME DE FLOREJACS

PETITA CANÇÓ A LA LLUNA

Com minves, oh, Lluna,
dalt de l’infinit,
com vas dreturera
a perdre el vestit.
Apar que s’engruna
la teva blancor;
si et minva la vela,
te’n recullo un tros.
Et besa la galta
un poc la foscor;
ai, lluna argentada,
nit a nit te’m fons!
Que n’ets d’alta i bella
en les clares nits
quan el vent fa fresa
i quan en l’estesa
grandària del cel
ets far i llanterna,
bonica lluerna,
i copa de mel;
musa de poetes
i font de cançons,
i silent testimoni
dels jocs de l’amor.

CAU EL SILENCI

Cau el silenci
damunt els boscos
d’alzina assedegada.
La terra es recull
humil i antiga
per alçar els ulls
a l’esponjosa nit.
és l’hora de la pregària
que tota cosa eleva al cel,
des de la pols que ha dansat
als ulls auris del sol,
fins l’estel que
avui, amb nit ennuvolada,
no besarà la daurada parmèlia
que broda lentament
l’antiga pedra.
Han callat els ocells,
hi ha pau entre el fulla
de les heureres.

Dorm, dorm,
petit bocí de món.
De la peresa,
demà et deslliurarà,
potser, la insegura
llum de l’alba.



CAMÍ DE RONDA

Ara que l’ombra s’estira
Camí de ronda
i frega el llaurat dels camps,
ara que el Joan de Nit respira
deixant perfumat l’instant,
jo llenço al vent de la tarda
les quatre notes d’un cant
tot fent el camí de ronda,
tot veient com fuig el sol,
com la claror es torna dolça,
com va apagant-se el soroll,
com l’una darrere l’altra
es retallen fins al fons
les distants carenes grises
que trenquen l’espai en dos.
Enmig de la caminada
pararé al petit redós
on em plau de fer-hi estada
i escoltar la veu del cor
si vol desfogar enyorances
o complaure’s en records.
Que em vol obsequiar la tarda,
des d’aquest petit balcó,
amb cada núvol que passa,
Caprici del cel, la nuvolada... Florejacs
la carena a l’horitzó,
el color de cada cosa
i el perfum de cada flor.
Quina força té la tarda
que m’estremeix tot el cos!
El sol es podrà darrere el Montsec


POSTA DE SOL AMB RÚBRICA

Quin cel d’òpera wagneriana!
Quina valquíria hi podria posar la veu
a aquest espectacle de vent, pedregada i pluja
amb retrunys de batalla al cor dels núvols
ben proveïts per a l’enrenou!

El llavi del sol just frega el Montsec
abans de ser engolit pel guinyol de la nit.
Un llamp, magnífica rúbrica elèctrica,
ha signat el traspàs del dia.


Ara lluu esplèndida la mitja lluna.
Les fulles de l’heura del mur
-amagatall on es colguen els pardals-,
són pura fantasia a la llum del fanal.

Ha davallat el silenci.

Poemes del terme de Florejacs (la Segarra): Glòria Judal