En omplir de flors la terra
deixaràs empremta nodridora
que a la fi t'acollirà.
Borrissol d'àngel
preciós i tendre
que ens embolcalla en néixer
i mai l'hauríem de perdre.
Com la nit camina vers el dia
potser la mort ens mena
a una altra vida.
La bellesa també la trobem
en allò que sembla diferent.
La bellesa de la senzillesa
que espurneja de colors el nostre camí.
Allò que sovint em neguiteja
m'endinsa en la saviesa.
La natura ens supera i sorprèn
com una llum eixint de la foscor
arreu la trobarem.
No badem.
Isabel de Diego
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada