Un capaltard d’octubre, silenciós i clar,
tornem tu i jo, jo i tu, cantussejant boscos enllà.
L’oreig, fi com un perfum d’espígol
m’infon alegria, serenor i impuls.
Caminar sense parlar, però sentint-te,
sensació de tenir-te, de comunió.
En un retomb, cúmul d’impressions;
companyonia, benestar, alegria, hospitalitat,
caliu, i, de tant en tant,
alguna esgarrapada, que cura com un bàlsam,
i em refà el contacte fresc de llençol de lli.
El sol remunta per les carenes,
i el color de caliu m’embriaga,
i dins meu s’enlaire una ardor que m'inunda, i em sobrepassa,
i resto en comunió amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada