Convidat inesperat

Arran del pròleg de Mercè Rodoreda quan a Romanyà es trobà amb els personatges de les novel·les. Aquí la trobada és amb Vicent Estellés.

Dinar.

Primer plat, arròs vermell, bullit,

                        amb guarnició de carxofes, també bullides;

de segon -ni carn ni peix-, albergínia, ceba dolça i pimentó torrat.

                     Frugal, tot plegat, però gens desert de poesia.

V. A. Estellés, sense avisar, s’ha presentat per a dinar amb mi.

Hem enramat el pimentó mollar amb oli cru,

                        -aquesta vegada de les Garrigues-

i en un pessic del dit gros i el dit índex,

                        amb un tros de pa, hem agafat un tros de pimentó,

l’hem enlairat eucarísticament fent salivera,

                        ens hem somrigut, -perdona, Vicent,

                        que no digui allò de l’èxtasi i l’orgasme-,.

ens l’hem fotut i l’hem aviat avall, tu traguejant vi negre,

                        jo amb una copa de vi blanc.

Amb tan bona companyia, tanta recomanada austeritat per a fer salut, fa mal.

                        Avui, m’ha vingut de gust una alcohòlica transgressió.

                        Gràcies, Vicent. Torna quan vulguis.

Glòria Judal